"La Pepita —nom fictici— va habitualment al cementiri del Poblenou, el més antic de Barcelona. El fossar, del 1819, va ser al principi un espai en el qual tots els enterraments eren ordenats i igualitaris, en nínxols a diverses altures. La Pepita passeja entre els carrers del recinte amb certa rutina. La seva destinació és just al fons de la instal·lació, al departament dos. Precisament allà es va trencar aquesta igualtat que l'arquitecte Antonio Ginesi havia projectat. En aquest departament, construït el 1849, descansen els difunts de les classes benestants de la segona meitat del segle XIX. Hi abunden els panteons i les escultures neoclàssiques i modernistes.
La majoria de sepultures ja fa anys, però, que no reben visites. Però no només amb nous nínxols, columbaris o tombes, sinó que després que els propietaris de panteons històrics no donessin senyals de vida durant anys, fes temps que no pagaven les quotes de manteniment o renunciessin al panteó, l'empresa va decidir restaurar-ne cinc al Poblenou i posar-los a la venda".
Los invitamos a seguir leyendo esta nota publicado por el diario El País, en su edición Cataluña, a través del siguiente link:
No hay comentarios:
Publicar un comentario